PETITS GRANS ARTISTES
No sols de grans artistes es forma l’art en general ni en valencià en particular. A l’ombra trobem artistes que des del seu petit món ens aporten grans obres, que col•laboren a mostrar al món tot allò que es pot transmetre a partir d’un llenç, una escultura o qualsevol altra cosa, ens porten sentiments i bellesa.
Fa poc vaig anar a veure una exposició en la sala d’exposicions del col•legi d’Advocats de València, d’Amparo Pínter, una d’aquestes petites grans artistes, i vaig tindre l’oportunitat, a part de contemplar la seva obra, de mantenir una petita xerrada amb ella.
Amparo, segons em va dir, pinta des de sempre. La seva mare ja era pintora, i per tant des de petita la va introduir en aquest món, fins a tal punt que va acabar estudiant Belles Arts en la Universitat Politècnica de València. A l’hora de realitzar la seva obra no té una font d’inspiració concreta, tot depèn de l’estat d’ànim del moment i dels sentiments que aflorin.
Al llarg de la seva vida com a pintora ha utilitzat diverses tècniques, oli sobre taula, acrílics, en un principi utilitzava molt el pa d’or sobretot per a fer el fons dels seus quadres, ara en aquest moment l’està apartant de la seva obra i utilitza altres elements com les teles i el paper, li agrada molt la tècnica del collage, crec que aquestes barreges li donen una vida especial al llenç.
Durant el recorregut de la seva carrera ha tractat altres temes a part de la dona, com l’arquitectura i el paisatge urbà, però sempre des d’una vessant de dona i la presència de la mateixa en tota la seva obra.
L’exposició era “Retrato de Mujer” i com el mateix títol ens indica eren tot retrats de dones, fets amb diferents tècniques, però sempre el rostre d’una dona, el tema de la dona sempre ha estat present en la seva obra i finalment va decidir fer una exposició sols de rostres femenins. És una dona i com a tal vol transmetre el sentiments a través d’aquests rostres femenins, a l’hora de pintar es sent més còmoda al realitzar retrats femenins que altres coses.
Les cartel•les de les obres d’aquesta exposició són definicions de la Real acadèmia de la llengua.
Un altre element sempre present en la seva obra és la poma i el peix, em comenta que són elements simbòlics, la poma com a natura, és un element que està present sempre en totes les religions, i el peix la vida.
Li agradaria que la gent quan veu la seva obra sentis alguna cosa, ella transmet sentiments a través de l’obra i vol que la gent atrapi aquests sentiments, amb això es dóna per satisfeta.
Com a conclusió crec fonamental donar suport de de tots els àmbits, no sols als grans artistes, sinó també, i principalment, als d’àmbit reduït, els quals potser no passaran a la història però segur han col•laborat des de la seva obra a enriquir el panorama cultural del nostre país.
PEPA

Advertisement