Entre Tavernes de la Valldigna i Xeresa, a la Comarca de la Safor, està situada una xicoteta població anomenada Xeraco. En aquest municipi coster es troba documentada una manifestació arquitectònica de vital importància per a la història del poble, i que malauradament ha tingut un passat tumultuós, la Torre de Guaita.
Aquesta és una construcció situada a ran del riu Vaca, al camí de les Comes; torre colomera de planta circular i amb unes mesures de 3m x 12m, fou manada construir probablement pel duc de Gandia a mitjans del segle XVI per reforçar el control i la vigilància de la platja pels possibles atacs pirates turcs. No obstant es creu que la seua funció estaria més encaminada al cobrament del pas per aquest camí, ja que el Camí Reial passava per davant d’aquesta torre, cosa que fa pensar que més que de guaita, seria de pontatge. No es neguen les seus funcions de vigilància, però tampoc es descarta aquesta possible hipòtesis.
La seua ubicació tan allunyada del nucli urbà, feu que amb el temps aquesta es fera malbé, fins arribar en el segle passat (1979) a plantejar-se el seu esfondrament. No obstant, unes veus s’alçaren contra aquesta possible actuació i encetaren un procés de restauració sense ànims de lucre; de fet, l’ajuntament sols es pagà l’esmorzar –treballaren dos estius de 6 del matí a 12 del migdia–, i ja suscità rebombori entre la gent del poble. La torre es trobava en un estat molt precari, sense sostre i amb esquerdes de vora un metre en almenys tres parts de la construcció; els restauradors, gent del poble amb coneixements qualificats, volgueren usar les tècniques amb que ells creien que s’havia elaborat la torre. Així doncs, primer netejaren els voltants de l’edifici construint un mur de ciment i pedra al seu voltant per aturar la degradació de la torre, i després passaren a netejar l’interior, traient les pedres que s’havien enfonsat per a tornar a reutilitzar-les. Muntaren bastidors de fusta i anaven passant-se les pedres amb les mans o amb cabassos i corrioles; l’únic material actual que gastaren, fou el ciment, ja que el temps els constrenyia, doncs no sabien si la futura legislació estaria a favor de continuar amb la reconstrucció. Es permeteren a més, una llicència artística al construir una porta d’entrada en la part inferior de la torre, ja que sols disposava d’una finestra al pis superior, doncs si es recorda, es tractava d’una torre colomera; es feu la porta, seguint l’esquema de la finestra, perquè es plantejà fer un xicotet museu a l’interior on explicar la història i funció de les torres de guaita, projecte que malauradament mai arribà a dur-se a terme.
De fet, després d’aquesta intervenció miraculosa, els successius governs anaren oblidant-se de la construcció a pesar del seu nivell cultural i paisatgístic, i de ser declarada un Bé d’Interès Cultural. Pareix ser que Xeraco està condemnat a perdre un dels pocs vestigis del passat.
Bibliografia:
http://www.xeracoterra.com/wp-content/uploads/docpdf/ac_lagoleta/cif.pdf
R. Gregori Bou
artvalencia2012 
Que sàpiga jo, hi han tres torres d’aquestes a la Safor, la torre vigia de Piles, la torre de guaita de Xeraco i la d’Alfàndec de Tavernes, i es veu, que pel Grau també va haver una que ha desaparegut. La hipòtesi que has comentat de que tinguera una funció de cobrament del pas del Camí Reial no la sabia, sols coneixia que havien estat manades construir per Felip II al virrei de València i que varen ser dissenyades per Giovanni Battista Antonelli, un enginyer militar italià per protegir-se dels atacs pirates com has dit. Ja saps que ara importa més fer una passarel·la flotant a l’estil de Miami que ajunte Gandia i Xeraco, que preocupar-se per conservar i recordar el nostre passat. Per cert, la torre de Piles no se com haurà quedat, però m’enrecorde que l’ultima vegada que vaig passar per allí estaven urbanitzant aquella zona…que li anem a fer.
Adrià G.
Com pots comprovar en l’última foto la Torre es troba en eixe estat d’abandonament quasi total. És una llàstima que es deixen perdre els pocs vestigis que queden al poble. La primera constància documentada de la Torre data de l’any 1563 on l’arquitecte italià Giovanni Battista Antonelli, manà en un informe armar-la d’un canó. Però aquesta no formava part del sistema de defensa costanera del regne, ja que Xeraco era controlat per la torre de la Vall, al nord, i la torre del Grau de Gandia, al sud. Per això, i per la seua situació en el Camí Reial, fa pensar que tal vegada siga una torre de pontatge. No obstant el duc de Gandia, i per reforçar el control coster, mantenia una guarda de vigilància que ell mateixa costejava.
R. Gregori
a Oliva també queda la base d’una. Malauradament la base…
Per desgracia hi han mols casos a la nostra comunitat de torres abandonades que estan pròximes al enderroc, al meu poble mateix hi ha una torre musulmana del segle X aproximadament, que esta en un estat pésim de conservació.
Pel que sembla, la torre de guaita ademés esta prop de una sequia, cosa que pareix que no ajudara a la seua conservació, es a dir que fes-li fotos a la torre per que com retallen mes les ajudes del estat, li queden al menys 4 anys sense conservació preventiva.
No és una sèquia, és el Riu Vaca, i aquest cada vegada més aprop de la Torre. Si està clar que destarifos com aquest hi ha molts. Deixa que m’informe un poc millor i en un altra entrada publicaré un exemple més d’una barbaritat que es va cometre farà trenta anys al meu poble.
La torre de vigilia de l’Alfandech, antic nom àrab de la zona on ara està sitiada aquesta torre, en la marjal de Tavernes de la Valldigna, el meu poble. Està en bastants bones condicions, si bé fou restaurada fa poc, m’agradaria explicar un poc el lloc on es situa, per una banda molt propera a la mar, cert és que necessitven protegir-se de l’amenaça dels pirates, com bé habeu comentat, però en un paratge molt desprotegit, si, és una zona de recreament, amb una estructura habilitada per a fer torrades, i menjars, un lloc bastant concurrit a l’estiu! malauradament la gent que ací acudeix no sol tenir cap respecte cap aquesta edificació, sempre que la visite es troba repleta de deixalles i fem, dintre de la torre la gent fa fogueres i les pareds estant ennegrides, per si fos poc, a certs individus els agrada deixar el seu nom a la pedra ja malfeta. Tampoc trobem cap cartell informatiu, i el que passa en estes coses, la propi poble, el qual hauria de ser el més interesat en la seua conservació son els que la desllueixen lentament.
Aquesta torre vigilia és un poc diferent, una de les més estilitzades i altes del País Valencià, 15 metres d’altura. De forma troncocònica i amb una base tan sols de 6 metres de diàmetre, sorgeix de la seua esbelta figura una terrassa que la caracteritza. En la part superior no queden masa restes del que en el seu moment foren uns merlets, que li donaria una aspecte més defensiu si cal. A la part inferior trobem la porta d’entrada, adintelada, i un dic (o malecon en castellà) mur que s’utilitzava per a evitar l’entrada d’aigua marina. Cal recordar que el litoral de Tavernes ha cambiat molt, es calcula que durant els últims segles la mar s’ha anat entrant cap a endins, de manera que aquesta torre es va construïr molt més aprop de la mar del que ara està.
Constuida al 1575 com a part de la xarxa costanera de vigilància del litoral, com bé heu dit, i amb tres pisos d’altura no té escales fixes, deuira d’exsitir una escala de ma durant els anys del seu ús per tal de que els dos vigies que allí es va destinar pogueren accedir a la part superior.
En definitiva, a vegades no sols importa la restauració d’aquets monuments, també cal fer tota una campanya informativa del valor del patrimoni que ens envolta, o sinó no serà mai respectat.
Tens tota la raó. La del meu poble i a causa del seu aïllament, és un lloc bastant usat per indigents per a refugiar-se. Problema? Que les deixalles i despeses les deixen en la Torre, i l’acumulació de fem sols ser l’única companyia de la construcció. Pense per tant i com tu, que és necessari fier una campanya informativa sobre la repercussió i el valor d’aquestes edificacions.