Exposició de Pintura de José Benitez“ELS LABERINTS DE LA MEMÒRIA”
DEL 2 AL 24 de MARÇ
CENTRE CULTURAL PALAU DE VIVEL DE LA VALL D’UIXÓ
Plenes de suggeriments, les darreres obres de José Benítez (Antequera, Málaga 1963) conviden al públic a recórrer els laberints de la memòria pictòrica de l’autor i a participar del seu mon utòpic, ple de paisatges sublims, de monstres, ruïnes i aquelarres. Fora del temps i de l’espai, la seua plàstica no deixa ningú indiferent, ens atrapa i s’apodera de la nostra mirada d’una manera quasi hipnòtica per tal que la projectem cap el nostre interior i d’aquesta manera participar activament de la seua pintura, deixant de ser així, simples espectadors passius. Al llarg dels anys els treballs de Benítez s’han situat en la frontera, caminant entre la realitat i la dissolució de les formes, ara en plena maduresa el pintor fa un pas més enllà i traspassa aquesta frontera. Dissol la realitat inconscient creada per la memòria i consolida la forma amb una tècnica depuradissima que dona com a resultat un obra amb una qualitat plàstica extraordinaria. La seua és una pintura científica i orgànica, treballa les formes amb la minuciositat de la pintura flamenca, els seus objectes son organismes complexes en continua metamorfosi que evoquen una estructuralitat primigènia. Objectes construïts formalment amb una precisió tècnica deutora del “collage”, la seua paleta està conscientment reduïda a la mínima expressió, per tal de centrar l’atenció en la irreal definició de les formes i evitar qualsevol distracció cromàtica. La especial cura en el dibuix, el domini de la llum i de les ombres accentuat per l’utilització dels grisos i sèpies apropen Benítez a la pintura barroca i mes en concret serie negra de Goya. És però, el contrast tan propi del barroc el que es manifesta de manera clara a les darreres creacions pictòriques de Benítez. El pintor situa en la part terrenal del plànol les seues contundents i oníriques creacions en clara oposició a la línia de l’horitzó plena de cels bromosos que evoquen els paisatges romàntics i sublims de Friedrich o Turner. L’exposició recorre els universos utòpics de l’artista d’Antequera transferits a la pintura per mitja d’un llenguatge personal en constant evolució i reflexiona sobre els conflictes creatius producte del procés de destrucció-construcció per tal d’elevar el sublim com a categoria estètica. Miquel Marín Abad
-
- NAUMAQUIA 120 X 120
-
- ZIGURAT 120 x 120
-
- ZEPPELIN 120 x 120
-
- RADICI 102 x 102
-
- QUADRIGA 120 x 120
artvalencia2012 
Es curioso cómo los artistas actuales sintetizan en sus obras las referencias a la pintura de siglos anteriores, intentando con su imaginación ir siempre un paso más allá en nuevas composiciones, siendo originales y a la vez como en este caso compendiando a todos los grandes referentes que se citan en la crítica de la exposición.
Creo que esta puede ser una buena ocasión para acudir a un espacio, en lo que a mi respecta, poco conocido y aprovechar el desplazamiento para visitar el edificio si se trata de un antiguo palacio rehabilitado, y conocer cuáles son los criterios expositivos que sigue la institución para futuras propuestas.
Mariangeles P.
Realment resulta significatiu com els autors del XX-XXI tornen al passat i reprenen el llenguatge d’una manera personal on és difícil veure només una influència concreta. Crec que has explicat molt bé els referents pictòrics que es donen en aquestes pintures. Faltaria saber si és una opció pictòrica de l’artista o simplement es dedica a tractar de crear un estil propi amb cites concretes, si bé la referència a la “memòria” en dona una pista.
Per altra banda em sembla molt bé que s’hagi triat la seva obra per a aquesta mostra, ja que és un autor de qualitat amb un llenguatge atractiu per al gran públic.
Borja F
Sobre els referents històrics en la pintura de Benitez, crec que son una opció pictòrica del seu actual moment creatiu, ja que la seua carrera és extensa i amb un estil consolidat. El que diferencia a Benitez és la seua actitut a l’hora d’afrontar l’obra, amb una sintaxi formal molt personal que li permet construir quasi quirurgicament els essers del seu mon. Aquesta manera de pintar només es veu quan ens apropem molt als seus quadres, per aixó vaig a intentar penjar una imatge macro per tal de poder observar la tècnica. Només el pintor sap però el significat de les cites de la memòria, cosa que espere que ell ens puga aclarir.
El públic està responent de manera molt positiva davant d’aquestes obres, les contempla encuriosit i fa els seus comentaris sense vergonya, sens dubte perquè com bé has assenyalat el llenguatge resulta atractiu i entenedor per un espectador poc habituat a assistir a exposicions.
Miquel M.
Gracias por la información. Es una exposición que estaría muy bien verla. Me gusta mucho la tonalidad de colores que utiliza además de las atmósferas que crea. Sobre todo me han gustado Naumaquia y Quadriga vistas así. En directo serán aún más impactantes.
Aroa.